Des de principis del segle passat, assistim a una crisi de lautoritat fundada en el patriarcat que té diverses conseqüències en les formes de vida i molt especialment en la política. La crisi dautoritat, però, és tan antiga com lautoritat mateix. Les diverses manifestacions que presenta -familiar, pedagògica, política o religiosa- són fets de llenguatge, es fonamenten en el poder de la paraula que rau en linconscient. Com més crisi dautoritat hi ha, més retornen formes dautoritarisme, amb un ús indiscriminat de la llei jurídica o de la força física. Què ens pot ensenyar la psicoanàlisi de Jacques Lacan per fer-ne una lectura actual? En primer lloc, la diferència entre autoritat i poder. I un fet que respon a lestructura sexual de lésser humà: més enllà de lautoritat fundada en la lògica fàl·lica, que funciona de manera binària amb el tot o res, sobri el camp d''una autoritat fundada en la lògica femenina, que funciona considerant cada element un per un i amb el no-tot.