La memòria de les paraules es perd, però la de les emocions no Una trucada inesperada fa que Adam, professor àrab d’Història, després de vint-i-cinc anys d’exili torni a la terra on va néixer. Tot continua igual, el temps no ha passat pels llocs que freqüentava. Aquell "paradís perdut" de la muntanya blanca va associat als noms dels seus amics de joventut, el cercle dels bizantins, que volien canviar el món. En canvi van ser ells els qui van acabar canviant a causa d’una guerra que els va separar i els va dur per camins diversos. Però com es podria atrevir a jutjar-los, ell, que va viure un exili "daurat" mentre els altres es trobaven en situacions en què no hi havia cap possibilitat d’elecció. Amb l’ajuda de la bella i rebel Semiramis, Adam intenta reunir-los. Als qui encara són vius. "Els desorientats" és la novel.la més esperada de l’autor de Lleó l’Africà. Potser la més personal i emotiva. La que condensa la seva manera de ser i de pensar. La clau de totes les idees que ha transmès a les seves obres. Un "retorn" literari al país on va néixer, un lloc indeterminat, un no lloc que es converteix en una reflexió universal sobre l’amistat, l’amor, la memòria, l’exili, la identitat i la necessitat d’establir ponts entre Orient i Occident, uns ponts que sempre han estat presents en la seva escriptura. "Val més equivocar-se amb esperança, que anar encertat amb desesperació" (*CR*)